Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris LGM:calaix. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris LGM:calaix. Mostrar tots els missatges
club de lectura
CANVI DE DATA
dijous, 29 de març de 2012, a partir de les 8 del vespre
bravium teatre c. de la presó, 13 - reus
comentari de
dins del club de lectura · bravium
un parell de vincles
actes revolucionaris takeshi kitano's painting
poètica terminal: experimentació, diagnosi i malalts imaginaris
El mateix 1984 SIEP va difondre, mitjançant un full de propaganda, el llibre Laxant depressiu, que contenia poemes (una ‘glossa’) d’Antoni Mateu, serigrafies (‘nomogrames’) de Francesc Vidal i un preludi poemàtic signat per Vagina Dentata Organ i compost amb la tècnica del cut-up que havia practicat William Burroughs i, molt abans, els dadaistes i els surrealistes. Els versos d’Antoni Mateu —que, pel tractament de la corporalitat, em fan pensar en els que Joan Palou havia publicat dos anys abans a Cos postís— reubiquen el lèxic medicoanatòmic en un paradigma líric: ‘en tu s’esbocinaran mes sucoses medul·les’, afirma un poema. Es tracta, segons l’autor, de trobar i veure la bellesa en contrades on ningú mai no va a cercar-la. El títol Laxant depressiu, que fa referència a la capacitat de l’escriptura per netejar la brutícia interior, convoca la idea de la defecació com a alliberament: una formulació clàssica, doncs, de la noció de catarsi, tant en el sentit aristotèlic com en el sentit mèdic o hipocràtic de purgació dels humors nocius. Poemes com ‘Mitosi’, ‘Epiteli surós’ i ‘Maurada deïcida’ deixen constància dels aliatges que poetitzen l’hemorroïde, el pòlip o la tosca dental. [...] En Laxant depressiu els elements obscens, l’abjecció i la transmissió per via postal (una transmissió alhora oberta i restringida) formen un triangle que desestabilitza la distinció entre el públic i el privat i que permet un encontre entre la intimitat i l’extimitat, entre la irrepetibilitat d’allò individual i l’homogeneïtzació que suposen el remei homologat i el diagnòstic.
[...]
En tots aquests textos allò amenaçat és la salut d’una escriptura pacient, oberta a discursos que en qüestionen la capacitat referenciadora o expressiva o bé que li neguen la transcendència. Parlam, tanmateix, d’una pacient que, com l’Argan de Molière, es diu greu però no es mor —ni es vol morir— i que es vigila ella mateixa amb cura aprensiva, submergida en una autoreferencialitat narcisista que en el fons, i encara que sigui de manera obliqua, tendeix al vitalisme. És, doncs, una malalta imaginària que, d’una banda, intenta atreure l’atenció i, d’altra banda, converteix la seva fingida condició terminal en font d’aprenentatge.
fragments de Cap a una poètica terminal. Experimentació, diagnosi i malalts imaginaris en la literatura catalana recent, Margalida Pons (assaig inèdit, 2011)
la terra ferma
Mao C’Est Toi a Lleida TV
als mitjans de comunicació... menys que a les putes, que almenys són honrades i honestes encara que sempre ens diguin que clavem la banya així de bé. el quart poder (ja no és poder ni l’església ni l’exèrcit?) només baveja com el gos de pavlovsky: pa i circ: polítics i anunciants i, sobretot, que hi hagi gent, gent, gent... que com més siguin més babaus siran.
la verra segueix orxegant
els pobres d’esperit heu de ser anunciats que heu de clicar sobre la fotografia.dos vincles més: la verra
la darrera versió !!!
inclou la primera versió de da capo
mala lletra #20 : poema
mala fe mala olor mala cara mala sombra mala lllet mala herba mala estrella mala sort mala lluna mala peça mala jeia mala passada mala pata mala sang mala vida mala llengua mala mort mala boca mala impressió mala pinta mala bèstia mala condició mala gana mala fama mala gent mala jugada mala negada!
benaventurats els pobres d'esperit
per als ronsos, els sonsos i els pobres d’esperit que mai no han entès ni han rebut un gec d’hòsties: bona part del curridículum de la gran mentida és a la foto: cliqueu-hi.
1MUJER davant LGM
1MUJER presenta li he regalat l’orella tota la nit,a la cripta de la central de raval, el 16 de maig de 2009,
abans de la missacrílega arròs bord i davant de 25HOMBRES.
fotografia: enric vernet
seguim amb el cul i el cervell ben bruts
feu-ho on pertoca x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
per als dropos d'esperit: cliqueu sobre la foto
re-crear-se-la-hi
25H&VDO recreen la gran mentida?25H&VDO es recreen en la gran mentida?
25H&VDO es recreen amb la gran mentida?
la recreen, o s’hi recreen, perquè els rota
edició final: de luxe, no venal, remesclada i remasteritzada, exclusiva i limitada a vint-i-cinc cd-r immaculats com una hòstia consagrada
primigènia versió: arte&ruido (6.3.2009)
versió definitiva: emesa a ràdio pica (9.3.2009)
primer comentari creuat i portades: cinisme i estoïcisme
i sell, you buy
cinisme i estoïcisme (v.p.r. i m.)
cinisme i estoïcisme(versió poètica, reusenca i menorquina)
iniciada per quinohiveu i resposta per j. savagge
“… no sé pas com t’has tornat”
una tifa de gos parida
el 6 de març del 2009
primera versió radiofònica:
(cliqueu sobre la foto)
propera edició:
de luxe, no venal,
remesclada i remasteritzada,
exclusiva i limitada,
en cd-r immaculat
com una hòstia consagrada.
x
x
x
x
x
x
x
estrena universalruido azul
dilluns, 16 de març, a les 17 h, ràdio pica 96.6 f.m.
www.radiopica.net
www.radiopica.net
multiemissió a les 17 i a les 21; i l’endemà a la 1, a les 5 i a les 9
“boca pecadora... abans no érets així...”
contrabanda f.m. _ ràdio 91.4 f.m. a barcelona
http://www.contrabanda.org/ _ urbi et orbe
divendres, 6 de març
22 hores: concert de 25hombres
special guest starrr: pepe ruz [festival manubrio/invasors]
23 hores: arte&ruido
j. savagge llegirà poemes de la força de la fe i si no et creus la gran mentida potser trobis la sortida
24 hores: suburbio azul
la sorollosa poètica dels silencis de 1hombre...
forat
aprofitem, mentre el forat és petit, a posar-nos-hi crema o que ens la hi posin.http://www.arnausala.info/
http://www.ozonokids.com
http://www.capsembrat.info/
cliqueu sobre la fotografia
de vegades un no pot desfer-se d’una bomba
Emocions... i emocionatsMadrid, 11 de març de 2004. Quatre anys després, gairebé a la mateixa hora —les 8, però del vespre—, a la Sala Hortensi Güell del Centre de Lectura de Reus, comença la presentació de De vegades un no pot desfer-se d’una bomba, de l’Antoni Mateu.
A les fosques, un únic focus il·lumina la cara de l’Agustí Sánchez Vicente, que s’encarrega de presentar-nos “el poeta” —tal com l’anomena— i d’explicar-nos com va sorgir la idea de dedicar un poema a cada una de les víctimes de l’11M.
“Cuando el 14 de abril de 2004, un mes y pocos días después del atentado del 11M le di a leer a Maribel los casi doscientos poemas que había escrito el poeta, dedicando un poema a cada una de las víctimas exclamó: ‘Fantástico, como diría tu padre’ y se emocionó.” “Maribel me había dicho: ‘El poeta y tú podríais hacer algo importante con este material’”.
Ho tenien gairebé tot enllestit —els poemes, l’edició, qui en faria la presentació un any després de l’atemptat, l’actor català Jordi Dauder perquè hi posés la veu...— però va fallar “el tema de la venta”, de tirar endavant el projecte, un projecte que només pretenia aconseguir uns guanys per oferir-los a les víctimes. “Nos desanimamos, principalmente Maribel.” Un any més tard, “nos hundimos del todo y dejamos los poemas en un cajón”. La Maribel els havia deixat sobtadament, per sempre.
Però quatre anys després de l’atemptat, amb la “força de la fe” renovada i perquè “se lo debemos a Maribel y a nosotros mismos”, decideixen fer un únic vernissatge per presentar l’única edició en català del CD-ROM. Amb la música al violoncel de l’Eloi Jordà Saún —improvisada i a ritme dels poemes—, l’Antoni comença a llegir alguns dels poemes:
“Bellugo cossos i deixo cadàvers estesos
Alguns estan rebentats
D’altres tenen la mirada definitivament perduda”
“Tu no hi podràs ser, però potser una bicicleta
sola, pedalant, els acompanyarà.”
“Ningú et va veure marxar,
ningú va sentir com tancaves
la porta, com sempre, a poc a poc”
“Li van treure la criatura,
que va rebre totes les cures,
però sense mare
també es va acomiadar.”
“Quan a l’andana vas sentir l’explosió
no vas començar a córrer.
Et vas quedar sol, astorat,
i vas començar a ajudar els ferits.
...
La segona explosió, però, va acabar amb tu.”
“La mare no volia records ingrats,
en té prou: el mateix dia dos aniversaris.”
“Portaves una samarreta taronja
que va esdevenir una magrana”
“Enrere queda la floristeria
i tornar a Colòmbia”
“Tot, tot anava tan bé
que havíeu pensat adoptar-ne un altre.
Un desig ja incomplert.”
“És el que jo dic sempre:
cinisme i estoïcisme...”
“Aquell dia, però, et vas adormir
i vas haver d’agafar un altre tren.”
“La sort hi ha cops
que no són als daus.
T’assenyala amb els dits
i ja estàs ben cardat.”
“Per un sou de 60 euros
vas marxar del teu país.
Ara has tornat, ben erta.”
“Li vas dir que no es preocupés,
que si sortia tard ja us veuríeu
després. Quin després?”
“Els teus amics senegalesos
—cristians i musulmans—
han parlat amb la teva dona,
que no vol el teu cadàver:
té por de portar la desgràcia al poble,
per bé que l’hauria de petonejar per tradició,
per bé que tu ja ets només esberles.”
“Persones com tu
són les que tenen mala premsa,
perquè veniu d’on veniu...”
“És ben trist haver de resumir la vida
d’un heroi, no del partit, sinó del servei a l’estat,
a una trista pensió de 48 euros que et va fer emigrar.”
“I queden moltes coses pendents:
unes sabates per pagar,
cadires buides al teatre,
roba a la bugaderia”
S’obren els llums després de la foscor. El públic assistent roman callat i pensatiu. Tot és ple d’emoció i silenci. I “el poeta”, emocionat.
Mercè Escolà
Reus, març-desembre 2008
i sell, you buy
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
