després de més de cinc anys —diria que quasi sis— d’escriure poemes gairebé a raig i d’haver conformat el projecte LA GRAN MENTIDA, les casualitats van trucar a la porta. “les casualitats no existeixen” afirma la clàudia.
a reus hi va haver un concert de víctor bocanegra (del qual em vaig assabentar per un trist foli penjat al centre de lectura de reus). vaig ser un dels tretze apòstols que hi vam assistir (deixant de banda les dos pijas que no van callar en tota l’estona i que van rebre un bon moc del guitarrista). vaig parlar amb el víctor i li vaig comentar LA GRAN MENTIDA i que volia enviar algun recull a una editorial per publicar alguna cosa. em va dir que em posés en contacte amb emboscall, una editorial de vic que té un petit gran renom en el vast món de la poesia. dit i fet, la resposta de l’editor jesús aumatell al recull que li vaig enviar: un dels primers que conforma LA GRAN MENTIDA, va ser tan rotunda com inesperada: “si tots els poemes tenen la mateixa força que els primers, ja hi pots comptar”.
així doncs, en un marca digna dels jocs olímpics la força de la fe va passar de ser només una carpeta informàtica d’uns 400 kb a ser tot un llibre de 128 poemes.
a reus hi va haver un concert de víctor bocanegra (del qual em vaig assabentar per un trist foli penjat al centre de lectura de reus). vaig ser un dels tretze apòstols que hi vam assistir (deixant de banda les dos pijas que no van callar en tota l’estona i que van rebre un bon moc del guitarrista). vaig parlar amb el víctor i li vaig comentar LA GRAN MENTIDA i que volia enviar algun recull a una editorial per publicar alguna cosa. em va dir que em posés en contacte amb emboscall, una editorial de vic que té un petit gran renom en el vast món de la poesia. dit i fet, la resposta de l’editor jesús aumatell al recull que li vaig enviar: un dels primers que conforma LA GRAN MENTIDA, va ser tan rotunda com inesperada: “si tots els poemes tenen la mateixa força que els primers, ja hi pots comptar”.
així doncs, en un marca digna dels jocs olímpics la força de la fe va passar de ser només una carpeta informàtica d’uns 400 kb a ser tot un llibre de 128 poemes.
de la força de la fe no en penso pas escriure, però sí de tot el que va anar lligat, ja que la seva publicació va comportar la seva presentació: van néixer els vernissatges, va néixer una tifa de gos és més digna que nós, i alguna cosa més va sortir de mare.
X
X
X
