aniversari de la revolució francesa
han fallat tres dies
per a un nou alzamiento nacional
tinc la por dels conversos
el dia que em manifesti
esdevindré artista del terror
subscrit a un diari
només els caps de setmana
encara em sorprenc
dels 200 euros anuals invertits
és com un impost revolucionari
perquè em caigui la bena dels ulls
encara em segueix sorprenent
passar la vista sobre els fulls
descobrir poesia pura
dissabte passat
quatre cartes al director
“l’amnistia fiscal del p.p.”
“roja i etílica”
“la nació catalana”
“nuclears: i els ciutadans?”
bon resum d’aquesta estranya situació
—fa tres dies em van trucar
—per contestar, per tercer cop,
—una enquesta sobre les nuclears
—mai no havia dit tant mai, gens o zero
—mai tant
a la plana d’esports
el que sembla una dita de kafka
“alemanya declara la guerra a rússia
a la tarda me’n vaig a nedar”
titula un article sobre l’espanyol
em salva aquesta visió
cínicament poètica
un salvavides
un curset de natació
una escriptora ho intenta reblar
no important tant el que dius
sinó com ho dius
i un cap penjat d’una estaca!
com quan la cap ens diu
al bell mig d’un coaching curs
“no s’han de perdre mai les formes”
somriu sempre davant l’escamot d’execució
la sintaxi dels ministres fa veritable por
no diuen el que haurien de dir
amaguen el que veritablement fan
els tremola la veu
quequeguen com gallines
mudes dins el gabió
sobre el camió
viatgen no saben on
des del voral les mirem
sabem on faran cap
no queden ous per fer truites
“puja l’i.v.a. dels serveis funeraris
i d’altres espectacles”
llegeix josep pla
han passat uns cent anys
talment un sospir
tot s’acaba ahir
des de la rambla
l’amo de la geli
agafa les regnes
recorda son pare
“tot llibre té un lector
el problema és que hi ha llibres
que només tenen un lector”
ens seguim refugiant
ballant sota les bombes
al líban, a síria, a catalunya
recuperant discos que tenen
més de quaranta anys
mi miedo
devorador
a ser devorado
es transmuta
com el vi en sang
en un calze d’or
jaleo, jaleo!
el sueño va sobre el tiempo flotando como un velero
el sueño va sobre el tiempo flotando como un velero
jaleo, jaleo!
nadie puede abrir semilla en el corazón del sueño
nadie puede abrir semilla en el corazón del sueño
