Quan la vida t’ofereix la possibilitat de poder gaudir de les entranyes d’un bon esdeveniment literari, seria d’estúpids dir que no
Sens dubte, la màgia de l’espectacle va ser brutal des del primer alè del poeta i des de la primera nota del músic. La hipnosi durant la celebració del seu petit regal per a nós, acòlits de plaer i de bogeria verbal, va fer que els quaranta minuts de regal literariomusical esdevinguessin el segon que Jeff Buckley ens ofereix a Hallellujah
Sobren les paraules... cal més i més i més i més i
L’alè de l’esperança
La creença que hi ha quelcom més
Allunyar-se de vides prosaiques i desitjar entendre el que no entens
La tragèdia de la condemna o el plaer del condemnat, com diria Hank
Massa de tot i massa de re i al final... l’envernissatge de Mao C’Est Toi, paraula i música, un músic necessari i vital per tal que la performance mantingui l’essència des del primer minut, ese maldito minuto... que assegura Wolfe
L’alè de l’esperança
que hi ha més del que pensem, palpar una realitat que fa que la vida parli sola, por de no poder sentir el que sentim, de no poder fer el que volem, de no poder dir el que volem dir... tot desapareix davant de l’envernissatge, del nostre envernissatge... Vodevil i cabaret i molt més... com gaudiria de l’espectacle Mr. Waits!!!!
L’alè de l’esperança
Desitjo ja la propera trobada, on sigui i quan sigui, tant és
 |
| Audra Mae |
