opo_mmx_reu
(festival catòlic recurrent)
parafílies, compulsions, vademècum... LA GRAN MENTIDA: pre-fasci / calaix / nihil-obstat / miscel·lània -- la creació ha de ser un cop de mall al cap -- l’eliminació brusca d’una deixa orgànica -- tot allò que no frapa acaba avorrint i, pitjor, admet lectures relaxades que condueixen a la distorsió de la idea inicial -- no hi ha control, no hi ha plans, mantén-te lluny de déu, roman angoixat -- a lie within a lie / the time is long past / for a new beginning / a caresse within the iron glove
- pomes amb fotografies -
© cinisme i estoïcisme ©
👉 edició de l exemplars 👈
“Un puny d’acer i un puny d’amor... És com agafar un tros de diari enrotllat i matar una mosca. Escriure és tan senzill que em peto el cul perquè conec el secret. Senzillament no s’ha de ser avariciós, això és tot... I tot el que volen són mentides. Mentides meravelloses. Això és tot el que necessiten. La gent és imbècil.”