skip to main |
skip to sidebar
dinamita
atret pel cinisme i l’estoïcisme, sense perdre de vista la sicalipsi —i altres dèries o obsessions—, després de set anys de sequera des d’en fa set tira endavant LA GRAN MENTIDA, que hores d’ara agombola més de vint subprojectes, bàsicament reculls de poemes (alguns publicats, com subnormal, pedaç, els papers de talamanca, de vegades un no pot desfer-se d’una bomba, la força de la fe i si no et creus la gran mentida potser trobis la sortida), però també cedés, samarretes, cartells, fulletons, articles, vernissatges i atemptats. bona part d’aquest projecte encara no ha vist la llum: una part no la veurà mai i una altra part es farà pública com i quan escaigui: en format de llibre corrent i trobable a les llibreries o en edicions restringides, o en vernissatges, on recita amb el malnom d’una tifa de gos és més digna que nós. per en mateu (un imperatiu?), la vida, el que anomenem vida encara que no ho sigui (“suïcidar-se és creure en la vida”), és “una gran mentida”: “tot, absolutament tot, és fals. ja ho deia mon àvia: ‘no hi ha un pam de net...’. i, òbviament, tenia més raó que una santa”.
el més important, però, és que aquell dia es va concebre: MATEU!!! & THE ORSINI.
atret pel cinisme i l’estoïcisme, sense perdre de vista la sicalipsi —i altres dèries o obsessions—, després de set anys de sequera des d’en fa set tira endavant LA GRAN MENTIDA, que hores d’ara agombola més de vint subprojectes, bàsicament reculls de poemes (alguns publicats, com subnormal, pedaç, els papers de talamanca, de vegades un no pot desfer-se d’una bomba, la força de la fe i si no et creus la gran mentida potser trobis la sortida), però també cedés, samarretes, cartells, fulletons, articles, vernissatges i atemptats. bona part d’aquest projecte encara no ha vist la llum: una part no la veurà mai i una altra part es farà pública com i quan escaigui: en format de llibre corrent i trobable a les llibreries o en edicions restringides, o en vernissatges, on recita amb el malnom d’una tifa de gos és més digna que nós. per en mateu (un imperatiu?), la vida, el que anomenem vida encara que no ho sigui (“suïcidar-se és creure en la vida”), és “una gran mentida”: “tot, absolutament tot, és fals. ja ho deia mon àvia: ‘no hi ha un pam de net...’. i, òbviament, tenia més raó que una santa”. 
