radical action i
dues ombres
ridículament
xineses
s'esvaeixen
de matinada
en una missa roja
—el gris ja és negre
han vist
la fi del món
s'han abocat a
la força de la gravetat
xineses
s'esvaeixen
de matinada
en una missa roja
—el gris ja és negre
han vist
la fi del món
s'han abocat a
la força de la gravetat
vagaregen en silenci
buscant un local
on perdre l'oremus
per trobar una mica de cava
—black velvet seria un encert
tenen el regust
de la sang de crist i el cos
a la gola
metàl·lic tot metàl·lic
alegre gris metàl·lic
darrere
qui porta el testimoni
en pren nota
meravellada
dels set clergues
corpresa l'han deixat
curulla d'energia
per a tota la seva vida
pren nota visual
d'aquelles ombres
que s'escolen
entre les bromes
i el gelat vent
que sempre ve del nord
no tenen gairebé res més a dir-se
—bajanades obsessions pors de sempre
ja no saben si tot és casualitat
llegir-ho per la ràdio
escoltar-ho en una revista
seguir la senda dels elefants
advocar sempre per aquest regne
deix constància
d'aquestes dos ombres
tan estimades
tan desconegudes
capaces del millor i pitjor
un és son pare
l'altre, el seu amic
—d'ell, l'únic
de tota la seva vida
radical action ii
seuen a la
fila tretze
tres esfinxs
cap dels tres
gira el coll
ni obren boca
abstrets com estan
per l'hidra de set caps
radical action iii
seduït pel
devessall de so
suro i
llisco per l'èter
en un impàs penso
en les casualitats
les reedicions del 78
disco-actualidad
el buit personal
uns articles a ruta 66
el contacte argentí
—alejandro cosentino
un paio de terrassa
—el meu amic
ma filla seduïda
per la lírica tristor
re no és casual
aquí hi som
combregant
en un impàs penso
en les casualitats
les reedicions del 78
disco-actualidad
el buit personal
uns articles a ruta 66
el contacte argentí
—alejandro cosentino
un paio de terrassa
—el meu amic
ma filla seduïda
per la lírica tristor
re no és casual
aquí hi som
combregant
radical action iv
una filera
prostàtica
de caps
pelats
on tots hi diuen la seva
melòmans juràssics
no paren de riure
mentre els ulls els brillen
obvietats amb el cor pres
la porta de les dones
a la dreta
s'avorreix i engoleix
les poques fanàtiques
que hi ha o que hi són
cauen de genollons
tots plegats
mentre paguen
tribut a la disciplina
buiden la bufeta
en silenci
sense capir
cap significat
on tots hi diuen la seva
melòmans juràssics
no paren de riure
mentre els ulls els brillen
obvietats amb el cor pres
la porta de les dones
a la dreta
s'avorreix i engoleix
les poques fanàtiques
que hi ha o que hi són
cauen de genollons
tots plegats
mentre paguen
tribut a la disciplina
buiden la bufeta
en silenci
sense capir
cap significat
fotografies originals
de clàudia mateu vidal [fetes amb mòbil]
posteriorment tractades per agustí sánchez
