dissabte al matí
empastifo de papers el desguàs
n'haig de prendre una mostra
anàlisi de femta i de sang
m'haig de relaxar
a les cames un llibre
gironella topinaga 1964
llegeixo sobre kamakura
el buda i el somriure?
—acceptació de la realitat, sensei
—plaer de viure en la natura
—possibilitat de retratar-se
—ingenuïtat
en aquest precís moment
a deu mil quilòmetres
m'envia una foto
—faig cua
—per entrar-hi dins
pocs minuts després
n'envia unes quantes
del ventre verd del buda
my own grave
del forat del coll
de les finestres de l'esquena
n'agafo una mostra
amb un ganivet de plàstic blanc
la deixo en el potet esterilitzat
remiro les fotos
m'emociono
en aquest matí de primavera
amb massa calor i sol
a la consulta dos germanes ploren
l'una rere l'altra
la seva primera extracció de sang
espero assegut
fent cua
mentre la de sempre
vol passar al davant
passo a la infermera el potet
em treuen sang
—ets molt valenta, no?
—...
—no portes guants...
massa llum massa sol
en aquest assaig d’estiu somort
