la tardor no arriba
les vuit passades
podria sonar glenn miller
serenata sota la lluna
amb massa fressa al voltant
els nens no inventen re
segueixen tocant-me els ous
l’hora de sopar encara no fa estada
dissabte al vespre ferum de femella
paquistanesos d’amagat
ofereixen petites alegries
la mares arreglen el món
un pare carregat de pizzes
es queixa d’on han posat les porteries
fareu mal a algú, cony
llum groga malalt de clínica
una pilota arriba als meus peus
un vailet somriu
com si ara mateix
s’acabés aquest puto món
el bernie i jo no arreglem mai el món
ens conformem a rascar-nos
de tant en tant un ou
ho amanim amb free jazz
o amb alguna improvisació
esperem que obrin les portes
s’hi apropa una femella
vestit cenyit –tul i pedreria
esquena deslliurada
és aquí on fan el concert?
aquí sota...
com es diu, l’andamio?
sí, sota la bastida
això, bastida
sí, bastida per matar
arronsa el nas
somriu amb la boca una mica torta
s’hi veu una dent
ja véns preparada, li diu ell
preparada?
sí, porto taps per no fer patir l’oïda
somriu amb un xic de desgana
vols dir?, diu
no sento res més
analitzo el que veig
aquest vestit
aquesta pell
aquest maquillatge
tot monocrom
ortodòxia pura
aquest aire perfumat
que gràcilment desplaça
ell va xerrant
però ella
amb un esguard sincer
no el deix de mirar
plena d’interès
tinc enveja
d’aquesta estranya estima
no ho sé pas
si és perquè és gal·lesa
potser no entén gairebé re
sense festa major
als balcons
a banda de la roba
encara molla
només hi ha senyeres
i rètols
per llogar
per vendre
