mai no n’explico re
crec que les obres s’expliquen per elles soles
s’entenguin o no s’entenguin
o s’entenguin d’una altra manera
dimecres passat marc o'callaghan
em va lliurar els vuit exemplars d’obsèquies
que ell ha il·lustrat un per un
em vaig quedar astorat
a poc a poc he descobert moltes coses
en aquesta acció de gratitud coagulada
minimalisme pur i dur
petits detalls a cor què vols
a poc a poc descobreixo què hi ha
tot es remunta a finals de setembre de 2013
mon pare
un dia després
de l’acció metapoètica vivim als llims
va fer cap a urgències
res a més a fer —déu n’hi do aquell dilluns
anava guardant a la closca diverses imatges
no recordo si vaig escriure-ho tot en alguns fulls
ningú no sabia
—bé, una infermera em va dir
—al bell mig del passadís arrecerats
—que li havien trobat una ombra al pulmó
—que feia un any no hi era
que poc més d’una setmana després
—potser ni deu dies
estaria assegut en una sala del tanatori
en una mena d’obra de teatre
estabornit després d’una hòstia d’alí
el post-cap-de-setmana
vaig dedicar a treure
aquella negror
obsèquies
el llibre
estava fet
hi faltava alguna cosa
li vaig oferir al marc
si hi volia col·laborar
que hi fes alguna il·lustració
només en color negre
pel que ell m’ha dit
tant de respecte li feia basarda
o por, o senzillament això: respecte
després de mesos de tot plegat
octubre
novembre
desembre
gener
febrer
març
abril
maig
em va dir
que ja sabia què hi posaria
em va parlar dels seus símbols
em va parlar dels seus sigils
traduïa el que volia fer
fes el que vulguis
a mi ja em sembla bé
dimecres passat
deia
em va passar els vuit obsèquies
n’ha fet quatre versions
quatre amb portada brillant
quatre amb portada mate
només en va voler una
ni ens vam explicar ben bé
ni ell ni jo
però aquí són
sobre la taula
els altres set obsèquies
com sempre
tant me fa que ningú no ho entengui
tant me fa
creia
—ingenu que encara és un
que aniria tancant portes
que aniria supurant nafres
amb el temps ho cura tot
amb qui dies passa anys empeny
no hi manera
però
de deslliurar-se’n
segueixo patint
quin remei
veig ma mare i ma germana
com viuen amb certa normalitat
com en parlen
com van fer les gestions
això em calma
segueixo veient
al voltant
mala llet
només vida
tal vegada mort
