tres grues assenyalen el sud
com estranyes brúixoles
que han perdut l’oremus
l’edifici és a punt de ser abandonat
té la seva gràcia
aquest esquelet de bigues vermelles
que fan manetes mentre camino pel voltant
no hi ha parets tan sols escales
xarxes de seguretat per a què
tanques perquè no hi entri ni déu
pneumàtics, dipòsits d’aigua...
material sobrer per acabar una obra
inabastable
que es bastia sobre part del parc
ara minúscul
amb quatre lletres amb el nom de la ciutat
amb gronxadors passats de rosca
amb escales de kitsch
homenatge al modernisme
al fill que mai no van tractar bé
no volen els regidors
re que no sigui verd
ni els bitllets ja no són verds
ens queda, però, el blau cel
el roig de la vergonya
només volen botigues
perquè els impostos
segueixin sent seus
farem de la ciutat
una trista capital de província
sense funcionaris
sense militars
sense capellans
els importarem
com els discos
que cercaves a andorra
