els fets de setembre
s’allargassen fins l’octubre
els confederalistes calbs
s’emboliquen amb l’estelada
amb 140 caràcters
parlen de friquisme
aneu amb compte
amb les línies vermelles
encara que siguin discontínues
la violència, diuen, mai no pot ser
una solució
encara que sigui la darrera
pixem amb la tita dins dels pantalons
l’orina arribarà pel camall fins a terra
sense fer cap mena de soroll
que bonic és veure l’esforç dels castells
aquesta metàfora de la ciutadania
em cago en els enxanetes
de la política
aixequen l’aleta
amb un braç ortopèdic
amb xarxa de seguretat
amb un doble que fa la feina bruta
esmicolen les imatges
només veuen dos pipes
en una portada
d’un ddt de notícies
s’ho mereixen
que els disparin a les cames
això diuen
mentrestant la plaça és plena
de banderes que de tan bilingües
haurien de fer riure
no ballen sardanes... sevillanes
no tallen la circulació de la plaça
però són un fotimer de catalans
espanyols o espanyols catalans
no ho sé pas... tenen el cor dividit
venes i artèries, ni roges ni blaves
vermelles i grogues
ningú no té prou pebrots
per dir el que pensa
ahhhh cal tenir seny
ser molt civilitzat
hem de fer pedagogia
ja no som cristians
ja no parem l’altra galta
ens entomen i seguim rient
tot i els ensurts d’aquesta dreta
—amaga els seus fins—
sabem que tenim raó
que tenim fi
mentrestant els altres borden
aixequen els principis d’aquest moviment
l’anomenen constitució
sagrada com els pits
de la susana estrada
no envelleix pas com ella
no la vam votar
només els avis i els pares
els fills i els néts no ho entenen
de tan sagrada té les planes esgrogueïdes
sort que tenim un timó
mentre només es preocupen
quan sortim a la premsa
mentre estem somorts
hibernant no fem cap mal
finalment saltarem com l’amic felix
escoltant llegint tot el que edita
l’accionista exmajoritari de l’espanyol
som
som titelles amb massa fils
quan trempem
no sabem pas
qui som
imatge extreta de revelacions automàtiques
