10 de setembre


la por dels conversos
decideixo penjar-hi
una estelada
no n’hi ha prou
ja
amb una senyera

dono tombs i no en trobo
riuen: ja no ens en queden
riuen: s’han acabat - ni una
o s’expliquen:
riuen: no, no... fa d’esquer
riuen: és la de l’aparador
riuen: no la puc vendre

me’n vaig a el barato
fa quinze anys que no hi entro
no suporto ni aquest nom
ni aquesta allau de roba
ni aquesta allau de complements
de naltros ho tenim tot
i encara et fem un favor

—digui’m?
—una estelada, si us plau
—com la vol? blava o...
—la marxista-leninista
—...
—la de l’esquerra radical
la de l’esquerra independentista
—perdoni però no l’entenc
no sé pas de què em parla
la blava és de dretes
la “groga”, de l’esquerra pura i dura
—...
—de fet fins i tot em rebenta
que per motius comercials
—d’estratègia comercial
——si ho voleu així
es vengui amb les barres horitzontals
perquè va millor
i per analogia amb la gualda
però sí són quatre franges roges verticals!!!
enlloc que no sigui modern
no veureu pas quatre barres apaïsades!!!
—perdoni...
—vaja, el que li deia:
una estelada
però no pas la blava

agafa un corró de roba
—ja en tenen un
amb l’estelada tintada
no cal ni prendre mides
—tot estàndard
retalla la insígnia
la plega

—són sis euros
—...
—ja té veta?
—...
—amb dos metres
en tindrà prou
—què hi farem
és clar
no hi havia caigut
—doncs són set amb vint

feta la vora
cosides les vetes
penjo l’estelada

la lligo a la barana, al ferro de dalt
no es veu prou l’estel
la deslligo i la lligo al ferro de sota
no m’acaba de fer el pes: penja poc
la deslligo i la lligo
a les baranes de la barana
penja més lluirà més

voleia i voleia
penso deixar-la tot l’any
la fal·lera dels conversos

un cop de vent l’aixeca
el menjador és ple d’un ressol
massa groc un xic vermell
és bonic aquest nou to

el cel serè
el vent que no bufa
fa baixar la senyera
al seu estat gravitatori

penjada
de les baranes de la barana
es queda dins del balcó
suca amb destresa
l’aquari-terrari
tota molla esdevé
la passió de les tortugues
que s’engresquen a berenar
pantone del groc i roig