Un dia les estàtues,
totes les estàtues,
cauran pel seu propi pes.
Dels rocs farem barricades
i del metall bombes orsini,
però de les que esclaten
als liceus i als teatres.
Fer bombes orsini amb metall d'estàtua caiguda ho veig molt pelut. Les estàtues de metall es fan bé per repujat (copejant xapes o varetes de ferro, en fred o en calent); amb soldadura elèctrica (fonent un elèctrode de ferro en les superfícies que es desitgen unir, per obra del pas de corrent elèctric); amb soldadura autògena, o d'acer. Cap d'aquests materials no serveix per a una orsini com déu mana, que ha de ser de ferro fos, però amb un bust de Franco (n'he vist als Encants) podríem apanyar-nos. Només caldria buidar-lo (encara que és molt possible que ja sigui així, si és una rèplica fidel a l'original), treure-li la merda de dins (si realment és una rèplica fidel a l'original), fer-hi forats per a les xemeneies i col·locar-les per tot el perímetre, tot donant-li uns atributs makokians a aquell gran pronosticador de pertinaces sequías. El millor seria trobar-ne un de la primera època, dels anys quaranta, quan el dictador tenia la closca pelada i rodona, ja que amb un bust dels anys seixanta el resultat seria més aviat una bomba de pera.
l'atemptat sencer
informació gens alternativa
