parafílies, compulsions, vademècum... LA GRAN MENTIDA: pre-fasci / calaix / nihil-obstat / miscel·lània -- la creació ha de ser un cop de mall al cap -- l’eliminació brusca d’una deixa orgànica -- tot allò que no frapa acaba avorrint i, pitjor, admet lectures relaxades que condueixen a la distorsió de la idea inicial -- no hi ha control, no hi ha plans, mantén-te lluny de déu, roman angoixat -- a lie within a lie / the time is long past / for a new beginning / a caresse within the iron glove
exvot —en versió anglòfona— presentat al projecte un exvot abans del vot – cimentiments (o... no m’asfaltis el respecte!) [votives before voting – cementiments (or... don’t slab me in the face!)], monestir de la real, palma de mallorca, maig del 2007.
"el vaig llegir d’una tirada i t'he de dir que em va arribar. en alguns poemes et veig a tu, en d'altres m'hi veig a mi i en molts simplement hi ha coses que passen... vaig quedar una mica feta pols en prendre consciència de com són en realitat les coses de la vida. d'aquí a un temps el rellegiré" (montserrat güell roca).
"si no et creus la mentida potser trobis la sortida" és a les llibreries gràcies a l'editorial emboscall.
els dos primers temes van ser realitzats amb motiu de la campanya un euro para espe i del primer concurso de guitarra y voz maría ostiz. com passa sovint, els de províncies som imbècils o imbecils: des del centre de la messeta no ens va dir ni ase ni bèstia. quan els vam requerir ens van preguntar si ningú no ens n’havia dit re: els vam respondre “ni dios, ni esperanza, ni gallardón”. des d’aleshores: punt final.
les fotografies van ser realitzades a la capital del regne d’espanya (2005-2006) i l’enregistrament a la capital del baix camp (2007).
cara a “la cólera de aguirre” (versión 1.51.228) cara b “la cólera de aguirre vs aqualight” (pere mata mix) tema extra “i hate to hate (homage to cali)” [demo]
en dos mesos vaig escriure uns vint-i-cinc textos (trobables a la secció d’articlesi discografia), que, afegits als que ja havia publicat en algunes revistes, abocaven en paraules tot el que havia covat durant uns vint anys resseguint els viaranys del rei... des del primer elapé que vaig trobar al carrefour —i que em va recomanar un desconegut— fins els darrers concerts i les darreres converses amb l’agustí sobre la bèstia i la seva jubilació, una manera (com una altra) de perdre el temps, de descobrir la veritable importància de la música, de saber que sempre et queda el darrer recurs (tornar als vells discos) i que, tot i esperar i esperar bones noves, com el que ja s’havia fet mai no hi haurà re.
com deia en un d’aquells vint-i-cinc textos:
... en un lugar que ahora no viene a cuento, un poema, “pastelaria”, del portugués mario cesariny, que sí viene a cuento:
al final lo que importa
es no tener miedo:
fijar los ojos frente al precipicio
y caer verticalmente al vicio.
què significa aquesta imatge de déu de l’absis de sant climent de taüll? i la presència d’aquest altre personatge? quin missatge transmeten als fidels del segle xxi? és, doncs, una imatge del déu jutge? sí, és el déu del judici final. però no només això, també és el déu creador, el déu que promet la vida eterna (qui em segueixi tindrà la llum de la vida...) i també el déu tot poderós. els qui van idear i fer pintar les escenes de l’absis intentaven, en definitiva, unir les diverses actituds i els diversos temps del déu bíblic en una sola representació. intentaven crear una imatge simbòlica en la seva essència, en tota la seva majestat. així doncs, què cot fot aquest altre personatge davant del pantocràtor en ple segle xxi? és, doncs, un trobador? sí, perquè cerca. però no només això, també és un cronista, un creador, i es promet la vida eterna perquè no té res més a fer. qui va idear aquest personatge intentava, en definitiva, unir diverses facetes, crear a partir d’una sola realitat (o de diverses) o d’una sola ficció (o de diverses) una sola realitat o una sola ficció (o diverses). intentava crear una imatge simbòlica en la seva pròpia essència, en tota la seva pobra majestat: LA GRAN MENTIDA.
una anomalia física o un gest gens dubtós representen un defecte moral? i sell, you buy
del setembre del 2004 al febrer del 2005 es van fer públic per aquest mateix mitjà al voltant d’un centenar de poemes extrets de teoria del fracàs, de nu dry i de la força de la fe. es pod(i)en trobar a relats en català (cerqueu “quinohiveu” com a autor) i a qui no hi veu. aquí també s’hi inserien fotografies i s’enllaçava amb cinisme i estoïcisme, un altre bloc: dedicat a la realitat cultural catalana per mitjà de deu fotografies que crec que diuen molt d’aquest país de fireta.
“la ignorància, la gosadia, l’estultícia... ens fan saber, quan ja és massa tard, que tenim dos galtes i que cal no posar-les mai al seu abast. de totes maneres, tanmateix, sempre hi arriben” (alex kuppenheimer).
invitació de brother beam, des dels països baixos, a participar en els seus enregistraments. produeix dos cançons que seran incloses a l’àlbum songs for antoni del seu projecte neorealism.
“she was surprised”: poema basat en una cançó homònima de psychic tv, text inclòs al recull teoria del fracàs.
poemes ―recopilats, manipulats i samplejats― al voltant dels emblemàtics boadas i dry martini, i extrets de tres reculls: nu dry + cal anar-se’n i deixar-ho un cop més als teus llavis + de cavall. quinze exemplars, amb fotografies d’agustí sánchez vicente, sobre paper pergamí dins una capsa de vinil translúcid. la tercera estació de la tetralogia defensa personal. va veure la llum el 24 d’octubre del 2004, 71è aniversari de boadas, on es va presentar.
dos poemes penjats aliena(da)ment avui mateix al bloc una sabata i una espardenya. els dos, extrets del recull “tot el que no escric em podreix”: la verra (el poema 263) i el poema 249 (amb el posttítol una mirada que ens cerca com a culpables).
exvot —en versió anglòfona— presentat al projecte un exvot abans del vot – cimentiments (o... no m’asfaltis el respecte!) [votives before voting – cementiments (or... don’t slab me in the face!)], monestir de la real, palma de mallorca, maig del 2007.
"el vaig llegir d’una tirada i t'he de dir que em va arribar. en alguns poemes et veig a tu, en d'altres m'hi veig a mi i en molts simplement hi ha coses que passen... vaig quedar una mica feta pols en prendre consciència de com són en realitat les coses de la vida. d'aquí a un temps el rellegiré" (montserrat güell roca).
els dos primers temes van ser realitzats amb motiu de la campanya un euro para espe i del primer concurso de guitarra y voz maría ostiz. com passa sovint, els de províncies som imbècils o imbecils: des del centre de la messeta no ens va dir ni ase ni bèstia. quan els vam requerir ens van preguntar si ningú no ens n’havia dit re: els vam respondre “ni dios, ni esperanza, ni gallardón”. des d’aleshores: punt final.
en dos mesos vaig escriure uns vint-i-cinc textos (trobables a la secció d’articles i discografia), que, afegits als que ja havia publicat en algunes revistes, abocaven en paraules tot el que havia covat durant uns vint anys resseguint els viaranys del rei... des del primer elapé que vaig trobar al carrefour —i que em va recomanar un desconegut— fins els darrers concerts i les darreres converses amb l’agustí sobre la bèstia i la seva jubilació, una manera (com una altra) de perdre el temps, de descobrir la veritable importància de la música, de saber que sempre et queda el darrer recurs (tornar als vells discos) i que, tot i esperar i esperar bones noves, com el que ja s’havia fet mai no hi haurà re.
una tifa de gos és més digna que nós?
del setembre del 2004 al febrer del 2005 es van fer públic per aquest mateix mitjà al voltant d’un centenar de poemes extrets de teoria del fracàs, de nu dry i de la força de la fe. es pod(i)en trobar a relats en català (cerqueu “quinohiveu” com a autor) i a qui no hi veu. aquí també s’hi inserien fotografies i s’enllaçava amb cinisme i estoïcisme, un altre bloc: dedicat a la realitat cultural catalana per mitjà de deu fotografies que crec que diuen molt d’aquest país de fireta.
invitació de brother beam, des dels països baixos, a participar en els seus enregistraments. produeix dos cançons que seran incloses a l’àlbum songs for antoni del seu projecte neorealism.
